“Ciutat
Morta”
Aquest
dissabte jo escrivia a Twitter profundament afectat : @jrcatalunya “CAS 4F vergonya SOLIDARITAT als inculpats RECORD
emocionat Patricia Heras VERGONYA G urbana Mossos Polítics Olímpics RÀBIA #TotCiutatMorta”.
Acabava
de veure el documental “Ciutat Morta” al Canal 33. Tota una denúncia, en tota
regla, a membres corruptes de la Guardia Urbana de Barcelona, a membres dels
Mossos d’Esquadra, a una Jutgessa reaccionaria i a una classe política de
Barcelona que va preferir mirar cap a un altre cantó.
La
denúncia no és als cossos de seguretat en conjunt només, és a persones molt
concretes i perfectament identificades.
Un
documental sobre mentides i tortures a Barcelona avui. No duran el franquisme:
AVUI. Sobre la criminalització d’una joventut per la seva estètica, creences,
tendències sexuals i forma de vida. Una criminalització a l’estranger. Una
visió reaccionaria d’una Barcelona Olímpica i d’aparador. Unes mentides d’una
suposada “esquerra” que és més “caviar” que cívica i uns nacionalistes
municipals de merda que voldrien ser “caviar” i són patètics.
Estic
a anys llum d’un alcalde olímpic i d’un okupa, però feia temps que mai m’havia
sentit tant a prop d’un personatge amb rastes o d’una noia sensible que es va
suïcidar per la pressió insuportable d’aquest Cas 4F.
Quan
al Twitter vaig veure una piulada d’un acadèmic universitari que pontificava
sobre el Cas, no vaig poder resistir dir-li que ara anava d’espanyolista i
transgressor del grup GUANYEM de la Colau i de PODEMOS BARCELONA: -és la teva
opció i que t’aprofiti, li deia, però li recordava i recriminava que durant
l’època del Cas 4F: -tu, com d’altres, hereu la cobertura intel·lectual de l’Ajuntament
olímpic i vàreu xiular com sinó fos el vostre problema.
Però
a Twitter la piulada estrella va ser la d’un Sindicat dels Mossos d’Esquadra
que amb una insuportable poca vergonya, a plena retransmissió del documental,
el qualificava de fantasia.