divendres, de novembre 21, 2014


Els conversos

Vaig sentir a TV3 com un “nostrat” deia que el que més li costava empassar-se és veure uns personatges que tota la vida han renegat i combatut  l’independentisme i ara no només són independentistes declarats, sinó que a més volen liderar el procés en tots els fronts. (No deia noms)
Segurament costa acceptar-ho, potser és humà, però és un estrepitós èxit. Anys i anys reivindicant l’independentisme i ara s’hi suma molta gent, és un èxit. I si els sectors dirigents de tots colors polítics han fet el pas, benvinguts. I si ho han de liderar-ho, també endavant. La nostra generositat ha de ser infinita i pacient. D’això es tractava.

En teoria, a mi personalment m’hauria de costar més, sobretot amb els Convergents. Sempre recordaré l’enfrontament amb el President Pujol en un  Consell Nacional de CDC dient-li que deixes de fer-nos combregat amb rodes de molí i que no justifiques el que era injustificable, que era haver anomenar com a director de TV3 a un gàngster com era l’Alfons Quintà, que estava fent xantatge al President amb un articles al diari El País sobre Banca Catalana. I això, més les meves declaracions públiques sobre el necessari independentisme van trencar la relació amb el President, que anteriorment m’havia ajudat. De fet vaig ser el primer represaliat a CDC per part de Pujol per ser independentista i per dir-ho sempre que calia. Ara tot és diferent.
Conversos? Tants com es pugui. I celebrem l’èxit.